Explicació

Què és la variació de sobrecàrrega fixa?

La variació de les despeses generals fixes és la diferència entre els costos generals fixos reals incorreguts i els costos generals fixos esperats en funció del volum de producció pressupostat. Comprendre aquesta variació és crucial perquè les empreses gestionen els seus costos de manera eficaç i prenguin decisions financeres informades.

Com calcular la variància fixa fixa?

La variància fixa fixa es pot calcular mitjançant la fórmula següent:

Variància general fixa (FOV):

§§ FOV = Actual Fixed Overhead - Expected Fixed Overhead §§

On:

  • § FOV § — Variació fixa de les despeses generals
  • § Actual Fixed Overhead § — Els costos reals incorreguts per les despeses generals fixes.
  • § Expected Fixed Overhead § — Els costos generals fixos pressupostats en funció del volum de producció.

Per determinar la sobrecàrrega fixa prevista, podeu utilitzar la fórmula:

Despeses generals fixes previstes:

§§ Expected Fixed Overhead = (Budgeted Fixed Overhead / Budgeted Production Volume) × Actual Production Volume §§

Exemple de càlcul

  1. Valors donats:
  • Despeses generals fixes reals: 1.000 $
  • Despeses generals fixes pressupostades: 1.200 $
  • Volum de producció pressupostat: 100 unitats
  • Volum de producció real: 90 unitats
  1. Calculeu les despeses generals fixes previstes:
  • Despeses generals fixes previstes = (1.200 $ / 100) × 90 = 1.080 $
  1. Calculeu la variació fixa de despeses generals:
  • FOV = 1.000 $ - 1.080 $ = -80 $

Aquest resultat indica que la sobrecàrrega fixa real és 80 dòlars menys del que s’esperava, la qual cosa és una variació favorable.

Quan s’ha d’utilitzar la calculadora de variància fixa?

  1. Gestió de costos: per analitzar i controlar els costos generals fixos del vostre negoci.
  • Exemple: identificació de discrepàncies entre els costos generals pressupostats i reals.
  1. Pressupost: per afinar els pressupostos futurs en funció del rendiment passat.
  • Exemple: ajust dels costos generals pressupostats en funció dels nivells de producció reals.
  1. Avaluació del rendiment: per avaluar l’eficiència dels processos productius.
  • Exemple: Avaluar com està gestionant l’empresa els seus costos fixos en relació amb la producció.
  1. Informació financera: per proporcionar informació sobre les variacions de costos per a les parts interessades.
  • Exemple: Comunicació de variacions en els estats financers als inversors o a la direcció.

Exemples pràctics

  • Fabricació: una empresa de fabricació pot utilitzar aquesta calculadora per determinar si està gastant més o menys en costos generals fixos en comparació amb els seus nivells de producció.
  • Indústria de serveis: una empresa basada en serveis pot analitzar els costos fixos relacionats amb l’espai d’oficines i els serveis públics en comparació amb el nombre de clients atesos.
  • Gestió de projectes: els gestors de projectes poden avaluar les variacions fixes de les despeses generals per garantir que els projectes es mantinguin dins del pressupost.

Termes clau

  • Despeses generals fixes reals: els costos fixos totals incorreguts durant un període específic.
  • Despeses generals fixes pressupostades: els costos fixos estimats planificats per a un període específic en funció dels nivells de producció esperats.
  • Volum de producció: el nombre d’unitats produïdes durant un període determinat.

Utilitzeu la calculadora anterior per introduir els vostres valors i veure dinàmicament la variància fixa. Els resultats us ajudaran a prendre decisions informades en funció de les vostres dades financeres.